El naixement dels primers numans va ser rebut amb una immensa alegria a tots els racons de l'Imperi d'Obuun. La seva aparició suposava un moment culminant en la història dels krats i de tota Ferma. Creats amb consciència pròpia i total autonomia, els numans van viure uns temps daurats en els quals l'estima de les altres races els va permetre realitzar-se i crear meravelles inèdites. Gràcies a les seves capacitats sobre les màgies, perfeccionades a magiciències amb l'ajuda de krats, gnaris i gudens, van construir ciutats-cova d'una gran bellesa i temples submarins que extreien de les profunditats del Gran Mar minerals preciosos, energia espergètica de Ferma i uprumtir, un líquid daurat que va permetre aïllar definitivament la majoria de forats per on els eodus sortien a la superfície.
L'arribada dels numans, per tant, va elevar encara més la vasta prosperitat que cobria a Ferma de Llum. De l'emperador krat Darm-Kar fins l'emperador guden Emput I, els numans van gaudir de llibertat total i favors inacabables per expandir-se per Ferma i la resta de móns que Obuun poblava. En el seu honor, fou construït pels krat el Palau de Csaz, el més gran que mai ha existit, on els banquets, debats transcendents i festes duraven dècades, sense que mai faltés de res ni ningú en quedés exclòs.
Cinquanta-mil anys després, però, l'estadística va tocar a l'únic punt feble que existia en aquell Món: els eodus. L'emperador Emput I i la seva passió per aquella antiga raça fosca el va conduir a capturar-ne un i conservar-lo empresonat a la seva cambra. Amb els anys, l'emperador va començar a ser menys sociable i a passar-se més i més hores contemplant aquell ésser que li parlava entre murmuris. Emput I, però, va morir abans que la preocupació dels seus propers fos greu.
El successor d'Emput I, Emput II, havia manifestat també, com el seu predecessor i pare, interès pels eodus, especialment pel què havia capturat. Emput II va tenir una conducta singular comparada amb tots els emperadors que l'havien precedit. A més de tornar-se poc sociable com el seu pare, va arribar a ser esquerp, especialment front els numans, amb qui s'excusava sempre a l'hora d'acceptar peticions i al final d'atendre-les. Un latent malestar va créixer a l'Imperi davant la conducta del seu líder, però com que el funcionament general de tot continuava sent envejable ningú prestava gaire atenció a aquests detalls.
Emput III, tercer emperador del llinatge guden dels Emput, va fer un altre pas endavant en la distinció. Consentí que l'eodu empresonat fos alliberat de les seves cadenes i portat amb ell als diversos cerimonials de l'Imperi, la qual cosa va causar un gran impacte en la societat i l'opinió pública d'Obuun. Emput III, a més, va començar a rodejar-se de consellers gudens en detriment dels krats i dels gnaris, que, una mica inquiets, van pensar per primer cop que alguna cosa important no estava funcionant del tot en el tarannà dels últims líders. Així mateix, Emput III evitava en tot moment les conversacions directes amb els numans, que poc a poc deixaren de fer peticions a l'emperador i les feren als seus representants territorials krats. Malgrat tot, durant el regnat d'Emput III, l'Imperi continuava tan radiant com sempre i els efectes de tot plegat mai van passar de la sorpresa, la curiositat i la preocupació prudent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada