Els krats (V)

Finalitzat el llarg mandat d'Emput IV, el no esperat dia d'entronització d'Emput V va arribar. El nou jove i radical emperador va colpejar per enèsima vegada l'estabilitat d'Obuun ja no limitant, sinó obligant als numans a treballar incansablement en les extraccions del Gran Mar. Aquella nova sentència va conduir inevitablement a la fractura de la societat d'Obuun i a la revolta numana, especialment a les terres de Krúnia, Kralom, Dachsa i Sum, on la raça era majoritària. Emput V, implacable i motivat pel Conseller Imperial Líder eodu, va recórrer per primera vegada a la repressió física violenta, que no sols es va limitar a la clausura en llar, la censura de recursos o l'exili de Ferma, sinó a la pallissa i la humiliació dels revoltats.

Molts representants territorials krats, força desencantats amb la dinàmica imperial, havien deixat que la revolta es propagués per tal de fer possible un canvi en les polítiques d'un Poder cada cop més autoritari i exclusiu dels gudens. L'Assemblea Imperial era ja una institució decorativa i l'emperador actuava a cop de decrets-llei que li ajudava a preparar un entorn guden dogmàtic i supremacista. La resposta d'Emput V a la inacció dels representants territorials va suposar la deportació de molts krats de les zones afectades per les revoltes a móns llunyans habitats per gent d'Obuun. Era la primera vegada que s'emprenien accions punitives contra oficials de les institucions del propi Imperi, i també contra membres de la raça fundadora.

Els gnaris, que també estaven quedant marginats del Poder, van solidaritzar-se amb els numans i començar a difondre propaganda contra les polítiques d'Emput V per tot Obuun, tenint un gran efecte mobilitzador als territoris més poblats per numans però també en altres zones predominantment habitades per krats. Al Nord, on les ciutats continuaven empobrint-se (malgrat encara estigués garantit el benestar) i la desigualtat territorial respecte la capital començava a ser visible, la propaganda gnari va trobar un suport especial.

Després de la repressió de les revoltes, però, la dissidència i l'oposició a l'emperador van tornar a quedar latents. No perquè s'estiguessin acceptant les seves injustes condicions, sinó perquè al llarg del seu regnat es va covar una poderosa rebel·lió que esclataria de manera sobtada amb la seva mort. La rebel·lió, anomenada La KKDS (per Krúnia, Kralom, Dachsa i Sum), va deixar perplex el joveníssim Emput VI, que no va actuar fins dies després tot i les pressions del Conseller Imperial Líder i l'entorn pròxim al seu difunt pare.