Els krats (VI)

La rebel·lió anomenada KKDS va esclatar a tot Obuun després de la mort d'Emput V. S'havia preparat de manera clandestina i aplaçat pacientment per tal de poder activar-se en el moment més feble del Poder, el moment de traspàs. Encara no coronat Emput VI, els carrers de ciutats i pobles de tot Obuun estaven plens de partidaris de la KKDS, entre els quals hi havia representants locals i territorials gnaris i krats. La població que no hi simpatitzava de manera directa no va reaccionar negativament a la rebel·lió perquè la consideraven justa, especialment pels numans, amb els qui feia un mil·lenni hi havia una relació d'igual a igual. Les autoritats fidels van ser obligades a abandonar els edificis públics i a tornar a casa seva, sense poder actuar a causa de la inacció del jove emperador.

Quan la rebel·lió s'expandí per la capital, el Conseller Imperial Líder, l'eodu corruptor, va aconseguir fer reaccionar finalment a l'inexpert Emput VI, que va ordenar reprimir violentament la repressió. La repressió violenta, en cas de ser ''necessari'', podia ser, per primera vegada en la Història d'Obuun, completa. Des del Palau Central de la capital es van conduir Grups d'Acció Imperial contra la KKDS que van fer estralls a l'antic Palau de Csaz, que havia estat reobert pels revoltats i establert com a punt vertebrador d'organització. A tots els móns poblats per ciutadans d'Obuun, els Grups van assassinar centenars de milers de numans i també a altres milers de krats, gnaris i gudens que els hi donaven suport. La llei marcial va imperar a tots els móns d'Obuun sense excepció, i la rebel·lió es va radicalitzar, començant a assassinar també els integrants dels Grups d'Acció, els seus partidaris i els oficials imperials que havien restat fidels al sisè dels Emput. A partir de les dues determinacions, va esclatar a Obuun una Guerra Civil que es va allargar mil·lennis i que va fer experimentar a la població cruentíssims enfrontaments entre la KKDS i els Grups d'Acció Imperial-Fidels, formats ambdós per milers de milions de membres.

Passats cinquanta mil anys, la dinastia dels Emput encara regnava, tot i que feia molt de temps que l'eodu Conseller Imperial Líder s'havia extingit físicament per causes naturals. Governava amb una enorme mà d'obra gratuïta i animalitzada de numans i sota unes directrius abismalment estamentals, entre els gudens i alguns pocs eodus dominants d'una banda i els krats i gnaris que havien obeït de l'altra, llavors ciutadans de segona. Emput CCL, l'Emperador Xsèni (el Gloriós) havia exterminat la KKDS a diversos móns poblats per Obuun però també ho havia fet a gran part de Ferma, sobrevivint la rebel·lió només a les regions on havia començat: el Nord, amb Kralom inclòs, Krúnia, Dachsa i Sum. La situació bèl·lica, però, havia anat quedant pacificada durant el seu regnat, permetent establir línies frontereres entre els territoris ocupats per cada bàndol més estables i permanents.

En aquells dies començà l'Edat dels Blocs, en la qual les escaramusses puntuals eren el pa de cada dia però la guerra es situava en un període d'armistici no escrit i indefinit. La KKDS, amb els mil·lennis, va anar traslladant tots els seus efectius i població a les regions de Ferma que controlava, tant de cels, mars, com de la terra. Paral·lelament, també ho feren els exèrcits i ciutadans dominats per l'emperador i els seus Grups d'Acció-Fidels, produïnt-se així La Reconducció, un fenomen d'expansió territorial inversa de tota la població d'Obuun. Ferma va adquirir de nou una centralitat absoluta, i amb el pas de molts anys la presència en altres móns va a començar a ésser contraproduent i anecdòtica. Instintivament, tota la civilització havia interpretat que l'expansió perpetuava la guerra i que la contracció ajudava a solidificar els blocs i consegüentment a garantir la pau. Una pau buscada com a mínim temporalment per ambdós bàndols, de forces si bé no igualades sense possibilitat d'imposar-se.