Quan Emput III va morir, confià al seu fill i successor la continuïtat dels seus projectes secrets. Emput IV, complint amb els desitjos que el pare li expressà en llit de mort, començà a impulsar durant el seu llarg regnat les primeres iniciatives legislatives en contra dels numans. Successivament, els prohibí participar en totes les cerimònies imperials que ell assistís, negà el seu dret de petició als representants territorials, els hi prohibí l'exercici de cap càrrec públic i finalment els limità l'activitat a les extraccions del Gran Mar, en les quals tenien més traça que cap altre.
Les successives mesures d'Emput IV van anar transformant la preocupació prudent i el malestar latent en protestes obertes arreu de l'Imperi. Ni els numans, ni els krats, ni els gnaris, ni la mateixa majoria de gudens entenia bé perquè l'emperador tenia aquest governar, però sabien que guardava una estreta relació amb aquell eodu que, increïblement, havia passat a ser Conseller Imperial Líder. L'Assemblea Imperial ja no guardava simbiosi amb les pràctiques cada cop més autoritàries de l'emperador i s'havia convertit en una sala de parets insonoritzades per un Emput IV que ja no escoltava i seguia un programa desconegut però fosc.
El desencant social respecte aquest comportament va anar calant entre els representants territorials krats que, per si no era prou, veien com la seva raça fundadora de l'Imperi d'Obuun havia desaparegut del tot de l'entorn immediat de l'emperador. Emput IV només parlava de política amb els seus paisans de raça, els gudens, començant a teixir un entramat d'opinió entre l'espècie que eren els únics destinats a administrar l'Imperi i els escollits per protegir-lo dels orgullosos numans, una raça creada per ells i per tant nascuda per ser esclava.
La decepció de molts ciutadans d'Obuun va anar acompanyada d'una incipient mala gestió de l'Imperi que es va començar a fer notar al Nord. Els recursos començaren a ser repartits d'una manera menys eficaç i menys equitativa, però pels temps d'Emput IV l'abundància general continuava garantint amb escreix la cobertura de totes les necessitats bàsiques.
La reacció de l'emperador a les inèdites protestes obertes va ser també inèdita en la mil·lenaríssima història d'Obuun: la repressió física dels atrevits, entesa com a clausura temporal a les llars i censura de recursos.
El símbol més paradigmàtic dels temps d'Emput IV va ser la clausura del mític Palau de Csaz, no abans sense expulsar al món més llunyà poblat pels ciutadans d'Obuun a tots els numans que van participar en les protestes en contra del tancament injustificat. Amb l'acció s'extingia la vida d'una mostra brillant de la felicitat plena que havia impregnat l'Imperi fins Emput II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada